L’ALTRE NOM DE LAURA
Traducció Eduard Castanyo
L’ECLèCTICA – bromera
314 pàgines
Benjamin Black, ves per on, és el pseudònim de l’escriptor irlandès John Benaville. Precisament acabava de llegir un llibre d’aquest autor, John Benaville, Llum antiga, i comentava que mai havia llegit aquest autor. Fent memòria vaig que anteriorment havia llegit Ordres Sagrades, de Bromera, i també havia manifestat el mateix que m’agradava la història però que trobava excessives les descripcions de les coses i dels pensaments del protagonista. En el llibre d’avui persisteix la meva opinió, cosa lògica si pensem que és l’estil de l’escriptor. També em volta que fa temps vaig veure una pel·lícula, basada en algun llibre de l’autor, que parlava de l’aridesa dels convents de monges catòliques i del tràfic d’infants a la Irlanda de fa anys (i com hem pogut saber, també al nostre país) que havia involucrat la seva família d’adopció.
Avui, Benjamin Black, ens explica una història sòrdida de degradació i de xantatge en el que les il·lusions d’una noia es poden veure superades per la força imparable de la realitat. Els somnis de luxe i de prosperitat econòmica s’esclafen contra la l’avides de diners i la corrupció que envolta el món de la droga. I quan això passa, les conseqüències acostumen a ser fatals.
Tot comença quan un antic conegut, amic d’escola, Billy Hunt, li demana com a favor personal que no faci l’autòpsia de la seva recent suïcidada esposa, al·legant motius de sensibilitat insuportable. Quirke fa allò que ha de fer, o sigui l’autòpsia i descobreix coses que no encaixen. Malgrat que en la instrucció manifesta que no hi ha cap contradicció amb el veredicte de suïcidi, ell inicia pel seu compte un treball de perdiguer que el confrontarà amb una realitat més dura encara que el del veredicte oficial.
De fet, llegint el llibre i analitzant la labor del prosector te n’adones que en realitat, ell no descobreix pràcticament res i, en realitat, el qui ens aclareix els fets és l’autor del llibre, en Benjamin Black, ell és qui va destapant totes les flassades de la història i encén tots els llums que ens mostraran l’autèntic assassí. Resumint, que en realitat aquest autor no encaixa exactament en el que jo entenia com a sèrie negra, on els protagonistes acostumen a ser els que van trobant les pistes que ens acabaran duent fins al perfecte desenllaç. Tot i així, llegint el llibre, sense pressa, amb delectança, acabes passant una bona estona.
Aleix Font, 28 de gener de 2022.
